Núria Guinovart: Apreciació subjectiva dArnau Puig Les obres de la Núria semplacen al marge de labstracció perquè si bé responen a una actitud gestual, tanmateix no volen ni pretenen ser abstractes sinó representatives delles mateixes. Vindrien a ser presències minimalistes (sense els referents que les significarien directament) de sentiments i de sensacions. Circulen perquè són emanacions òbviament perquè responen al criteri de ser art controlades dels impulsos i actituds en i davant la vida. El seu llenguatge, similar formalment a les cal·ligrafies, és estricte estenografia gravada en un suport especialment receptiu perquè hi consti indeleblement el tret personalment incisiu de qui procedeix a executar-lo. Com quan el poeta o lenrabiat planta al paper, mur o on sigui, els signes expressius de les seves reaccions davant la realitat. El fet que testimonia que són dabsoluta sinceritat aquests signes encastats en els espais encimentats, són els mots o frases verbals que com títols indicatius dorientació perceptiva el seu executor acompanya les realitzacions matèriques. En aquesta circumstància personal creativa, en front del mininalisme conceptual de tradició americana, el que és plasmat o esgrafiat significa, mostra, més del que és percep, atès que al·ludeix al que després de percebut hom arriba a sentir. Lobra és present i futurible ensems; es tracte i conté les fissures gestuals, corporals, del crit que hom expressivament i intencionadament llença.
